Alguna vegada

De vegades quan sembla que sí, al final tot és impossible. I d'altres, sense saber ni com, hi ha llum i rialles de nens al voltant.
Voldria sentir aquesta escalfor d'estiu a la pell per sempre, però la felicitat, per ser autèntica, no existeix. Només hi ha moments feliços que cal portar al cor sempre, per poder tornar a buscar-los quan les rialles es transformen en silenci.

Reflejo

Simetría, mirada.
La noche se agacha.
Se esconde y no es clara.
¿La quieres tú, porque nos llama?
El día viene, busca el alba.
Mis ojos atraviesan la ventana,
fiel reflejo de vida intensa,
fuerte y malva.

REGAL

Com cada matí van anar a la petita cala que hi havia a prop de casa seva. El sol, tot i que encara era molt aviat, cremava de valent.El mar era com una bassa d'oli i tot plegat convidava a la calma i al descans.Van decidir caminar una estona per la vora de l'aigua abans de banyar-se i recollir les petxines i pedres de colors què tant els agradava. Però aquell dia i barrejades entre mig del que habitualment el mar els deixava, hi van trobar també un munt de lletres escampades per tota la platja.Escrit a la sorra mullada és llegia un missatge: Segur que vosaltres les fareu servir.

Bernat

Quan va ser conscient de si mateix, tot al seu voltant era desconegut. No volia pensar, però una petita llum com un mosquit voletejava en ell. Intentava centrar-se en la llum però no parava de moure's.
Es va adonar que ell mateix no era res, una espècie de núvol de plasma. Totes les paraules que li venien al cap no semblava que signifiquessin gens.
Sentia que el moviment que havia començat imperceptiblement, augmentava i l'arrossegava. Quan va veure el túnel, va sentir el plor tot es va aclarir, era un nom, el nom de la personeta que acabava de néixer.

Cuando fue consciente de si mismo, todo a su alrededor era desconocido. No quería pensar, pero una pequeña luz como un mosquito revoloteaba en el. Intentaba centrarse en la luz pero no paraba de moverse.
Se dio cuenta de que el mismo no era nada, una especie de nube de plasma. Todas las palabras que le venían a el no parecía que significaran nada.
Sentía que el movimiento que había empezado imperceptiblemente, aumentaba y lo arrastraba. Cuando vio el túnel, oyó el llanto todo se aclaró, era un nombre, el nombre de la personita que acababa de nacer.